[Castellano] [Galego] [English] [Help us translate our manifesto]

Per unes illes on viure amb dignitat, Canviem el rumb!

Diem NO a la massificació turística i també al turisme de luxe.

Diem SÍ a unes Pitiüses on viure dignament.

Des de fa dècades, Eivissa i Formentera són centres de producció de capital al servei de la indústria turística. Aquest monocultiu econòmic, com ara ja queda més que demostrat, no ens ha proporcionat ni més prosperitat ni més igualtat. Al contrari, només ha servit per fer més rics als rics i expulsar de l’illa els més pobres. Els casos de destrucció del territori, d’injustícia social i de vergonya col·lectiva són tan nombrosos que no els podem anomenar en aquest manifest. Només direm, a tall d’exemple, que el lema que les companyes de Cantàbria han escollit per les seves mobilitzacions contra la turistificació és “No volem ser l’Eivissa del nord”. Aquesta és l’autèntica “marca Ibiza” que carreguem cada dia.

Les polítiques institucionals centrades en la promoció del turisme i la propaganda en forma de subvencions i publicitat ens ha fet creure que qualsevol acció d’activisme a favor del medi ambient i la justícia social és “turismofòbia” i “ecoterrorisme”. No ho és, és dignitat i resistència d’un poble encara viu. Però la vida a les viles d’Eivissa i Formentera s’extingeix al mateix ritme que les sargantanes. Ja no queden barris, cases pageses o zones residencials que no siguin exclusives per a persones d’alt poder adquisitiu, moltes d’elles alienes a les dinàmiques socials i comunitàries pròpies.
A l’excés de places hoteleres, ara hi sumem els habitatges turístics, legals i il·legals, l’especulació de fons voltor i el blanqueig de capitals, que han incrementat el preu del lloguer fins a fer pràcticament impossible la permanència a l’illa pels que no tenen una propietat. Quants dels nostres veïns i veïnes, amigues i companyes de feina, han marxat amargament per manca de possibilitats materials? Quants desnonaments més haurem de suportar per assumir que tenir casa i feina estables a Eivissa o a Formentera no hauria de ser un privilegi, sinó un dret?

La insularitat ens fa patir un cost de la vida més car, però és la turistificació i la irresponsable promoció com a “destinació de luxe” el que ens ha fet arribar a extrems intolerables, els quals sovint són notícia estatal i internacional. I a tot això, li sumem una crisi energètica i climàtica global sense precedents. Eivissa i Formentera, com les illes Canàries, tenen un límit, i el nostre ja l’hem superat amb escreix.
Els efectes col·laterals de la turistificació comencen a impactar a tots els territoris de l’Estat. Ja hi ha plataformes que demanen el decreixement turístic a Mallorca, Barcelona, Canàries, Girona i Cantàbria entre d'altres. Les Balears, però, tenim una responsabilitat col·lectiva afegida, com a prova pilot que hem sigut. Actualment, som l’exemple viu dels efectes nefastos que té aquest camí sobre la classe treballadora. Però a més, les nostres illes són un dels territoris d’Europa més amenaçats per la crisi climàtica. No podem permetre quedar-nos sense aigua potable i sense terra per cultivar mentre proliferen els “agroturismes” amb accés il·limitat als recursos i amb heliports privats. Recordem que si la petjada climàtica d’un turista “de classe mitjana europea” és 8 vegades superior a la d’una resident, la d’un mega-ric és entre 100 i 200 vegades superior. A Eivissa hi aterren més de 15.000 jets privats cada any. L’amenaça climàtica és real i imminent. Sicília, illa veïna, ja ha arribat als 48,8 graus (agost 2021), rècord de temperatura de tota Europa d'ençà que hi ha registres.

Convidem a tothom a iniciar un procés de reflexió col·lectiva profund i a sumar-se a la nostra reclamació per Canviar el Rumb. Volem promoure una deliberació democràtica i participativa on tothom tingui veu, especialment les més oprimides i precàries, i reclamem a les institucions que facin una aposta valenta pel decreixement turístic (tant l’anomenat “de masses” com el “de luxe”). Es necessari dissenyar estratègies i aprovar normatives per garantir l'accés a l'habitatge a les persones residents. És urgent destinar els recursos que ara es malbaraten en promoció turística a desenvolupar un pla de resiliència i diversificació econòmica per Eivissa i Formentera, que inclogui ajudes als sectors no-turístics (alimentació i comerç locals, cultura, sanitat i educació públiques i de qualitat, pensions dignes, ajudes a la discapacitat, transport públic…) i a de-turistificar les economies familiars turisme-dependents (PYMES hoteleres i de restauració, autònoms, kellys…).

A Eivissa i Formentera diem “menys turisme, més vida” com a Mallorca, diem “posem límits” com a Barcelona i diem que no volem que Cantàbria sigui l’Eivissa del nord, que voldríem, si poguéssim viatjar enrere en el temps, ser la Cantàbria del sud. Per tot això, per una Eivissa i una Formentera on viure-hi dignament, CANVIEM EL RUMB!

• Calendari: https://eif.convoca.la
• Logos, media i flyers: https://humo.sindominio.net/s/bxqEqFLT3NEHPGY
• Crowdfunding: https://opencollective.com/canviem-el-rumb-eif
• Telegram: https://t.me/CanviemElRumb
• Instagram: https://www.instagram.com/canviemelrumb
• Twitter/X: https://twitter.com/CanviemElRumb
• Facebook: https://www.facebook.com/canviemelrumb
• Contacte de premsa: canviemelrumb [a] sindominio .net

Signa el manifest